Mai vaig ésser de les que es conformen. Em varen dir que el disseny no tenia futur, que millor alguna cosa "seriosa". Vaig estudiar finances, vaig treballar a la banca i, quan la crisi del 2008 va arrasar amb tot, vaig decidir que si la seguretat era una mentida, millor arriscar-me fent el que estimava.

Vaig aprendre joieria, vaig anar a der feina a Madrid, vaig tornar a Mallorca i vaig fundar La Palmesana: una marca que no és només joieria, sinó identitat. Perquè jo entenia una cosa que molts passaven per alt: Mallorca no és només un puesto, és un sentiment. I aquell sentiment mereixia alguna cosa millor que un imant de gelera o una copinya de souvenir.